Ara fa un any, ens va canviar la vida als valencians. El 29 d'octubre de 2024, la terrible #DANA ho va canviar tot. Jo tinc la ventura de viure a l'horta nord, a prop d'un altre barranc, que aquell dia, venia sense aigua. Però els valencians de l'Horta Sud i altres comarques, no van ser tan afortunats. La tragèdia i la misèria política que la va acompanyar, van colpejar directament, arrossegant les seues vides o el que els permetia tenir una vida. Terrible, inassumible.

Els dies posteriors a la tragèdia, van ser transformadors per a tothom, i per sempre. Jo em vaig replantejar moltes coses i vaig prendre decisions importants que em van alliberar en molts sentits, si alguna cosa bona es pot extraure d'un esdeveniment biogràfic tan transcendent i terrorífic.

Vaig veure com alguns dels meus alumnes ho perdien tot aquell dia, els seus somnis de futur, i van abandonar els estudis per no retornar-los. Vaig veure la solidaritat, l'amor i també l'odi i la incompetència. Vaig patir l'empatia i la falta d'empatia de persones pròximes que va resultar il·luminadora en les decisions d'aquells dies. Vaig percebre el verí i la mentida com a armes per a la versemblança fictícia. Però també, l'amor desinteressat.

Aquell 29 d'octubre, ens va marcar a tota la ciutadania valenciana, d'una manera que no podem explicar i de la que els seus ecos, encara ressonaran per molt de temps al nostre interior més profund. Dignitat i reparació per a les víctimes, justícia per als incompetents, recuperació per al poble valencià.

© Ricard Ramon. ricardramon.net